Resultats de la cerca frase exacta: 590
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
rural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als camps. M'agrada més la vida rural que la urbana. Propietat rural. [...]
|
|
52.
de debò
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Realment, no de per riure. M'he fet mal de debò. És una noia intel·ligent de debò. [...]
|
|
53.
desaconsellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aconsellar de no fer (alguna cosa). Volia marxar de casa; però tothom m'ho ha desaconsellat. [...]
|
|
54.
embutllofar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una butllofa (en una part del cos). Amb aquestes sabates se m'embutllofen els peus. [...]
|
|
55.
empaitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa. Sempre m'empaita perquè li compri alguna de les seves pintures. [...]
|
|
56.
incomodar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar incomoditat (a algú). Perdoni que l'incomodi fent-lo alçar. Aquest soroll m'incomoda molt. Enutjar-se. [...]
|
|
57.
malpensar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pensar mal. Sempre malpenses de tothom. Recelar . Ja m'ho havia malpensat, i ho he endevinat. [...]
|
|
58.
avorrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir aversió (a algú o a alguna cosa). Avorreixo la mentida. Avorria els hipòcrites que malparlaven del director. Agafar aversió (a algú o a alguna cosa). Avorrir un menjar. La gata ha avorrit els gatets. Causar (a algú) tedi. Aquesta novel·la m'avorreix. Sentir [...]
|
|
59.
còmodament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera còmoda. M'agrada vestir còmodament. Viure còmodament. A la sala del costat parlarem més còmodament. [...]
encordar-se
v. intr. pron. [LC] Encarcarar-se . El noi s'ha encordat tot d'un mal aire. Se m'ha encordat la mà. 
|
|
60.
encordar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar-se . El noi s'ha encordat tot d'un mal aire. Se m'ha encordat la mà. [...]
|
encordar-se
v. intr. pron. [LC] Encarcarar-se . El noi s'ha encordat tot d'un mal aire. Se m'ha encordat la mà.
v. intr. pron. [LC] Encarcarar-se . El noi s'ha encordat tot d'un mal aire. Se m'ha encordat la mà.